Ausiàs March

Per repassar i ampliar la figura d'Ausiàs March, us propose un fragment tret de LletrA,

Joan Ferraté, al 1996  va contestar així a la pregunta Què fa d'Ausiàs March un poeta extraordinari?

- La seva capacitat de dir la veritat.
La capacitat extraordinària d'expressió.
La seva llengua és extraordinària i, a més de dir la veritat, sap que fa por.
Per tant, això que he observat suara, el salt d'una paraula que sembla innòcua a la realitat del cardar, la gent no el fa. Aquest salt fa por.
 Ausiàs March ha estat molt mal llegit. Això de veure que comença essent un petit idiota més o menys cretí -en la concepció de l'amor angèlic i bestial-, i tot el cicle d'Ausiàs March vist com a totalitat, això no s'ha vist, no es veu, no té relleu dins el que s'escriu d'ell. (...) En això, hi insisteixo. Aquesta veritat que diu Ausiàs March no interessa ningú. Els professionals de l'estudi de la literatura no se n'adonen. Ells van fent la seva feineta... La gent hauria d'anar amb Ausiàs March sota el braç. Això de donar la veritat, als savis, no els interessa. Llegeixen la paraula "delit" i no veuen que ha de ser la rebolcada, com diuen els de TV3.

Fragment extret de LletrA

Podeu també anar a Música de poetes per escoltar alguns dels  seus poemes en diverses veus.


Si com lo taur (S.XV- 1970):
Si com lo taur se'n va fuit pel desert
quan és sobrat per son semblant qui el força,
ne torna mai fins ha cobrada força
per destruir aquell qui l'ha desert,
tot enaixí em convé llunyar de vós,
car vostre gest mon esforç ha confús;
no tornaré fins del tot haja fus
la gran paor qui em tol ser delitós.


 Veles e vents




Heu de fer una de les dues activitats, una directament a la xarxa, l'altra al correu o la llibreta.
1.- Aneu a la pàgina de Biblionet i trieu un poema i un itinerari interactiu. Haureu de llegir algun dels poemes inicials, també repassar la biografia i el context per continuar en "havent llegint" al punt de claus. L'opinió que us demana per enviar la  copieu i l'envieu també al meu correu, o a a la llibreta per després llegir-la.
2.- Al correu teniu  un document amb una sèrie d'activitats sobre el poema Veles e Vents (que teniu a dalt). Les heu de fer  a un document google i compartir-lo amb mi o a la llibreta per corregir dijous.

L'amor cortés

Comencem pel principi, l'amor cortés dels trobadors.
Els trobadors  són "Els poetes que integren la lírica provençal des dels segles XII i XIII, entre els quals es confonen els naturals del migdia de les Gàl·lies amb italians i catalans, són anomenats trobadors" Continua llegint ací

Això és una viadera/ No el vulgueu, el fals marit,/ Jana delgada!/ No el vulgueu, qui ha per jurat,/ i és un pec mal ensenyat,/Jana delgada!/ No el vulgueu el mal marit,/ que és betzol ensopit,/ Jana delgada!/ Que és un pec mal ensenyat,/ no siga per vós amat,/ Jana delgada!/ Que és un betzol ensopit,/ que no jega amb vós al llit,/ Jana delgada!/ No siga per vós amat,/ més val l’altre, d’amagat,/ Jana delgada!/Que no jega amb vós al llit./Molt més us hi val l’amic,/ Jana delgada!

Viadeyra: cançó que cantava la gent fent via o camí per tal d'alleugerir les fatigues del viatge; és similar a les "càntigues d'amic" galaicoportugueses.


Per saber més coses de Cerverí de Girona, piqueu a la imatge del poema, i si voleu escoltar-lo, ACÍ el trobareu.
Mireu que diu la pàgina de Lletra UOC sobre l'amor dels trobadors.

L'amor cortés:

És una literatura d'homes: és el món tal com el veien els homes. Aquest món és masculí. Només els homes compten: les úniques dones que apareixen pertanyen a la família de l'heroi (mare, germanes, esposa, filles). La dona ocupa un paper marginal, no té paraula; tots els diàlegs són masculins. Elles ploren, es desmaien... interpreten el paper que convé a l'ordre femení. Sembla que les dones no anaven als torneigs tan sovint com es creu. Quan hi van hi són per excitar els guerrers a una més gran valentia: es combat millor sota la seva mirada; la guerra, o el simulacre de guerra, pren l'aspecte d'una competició de mascles, d'una d'aquestes "bravates eròtiques" que entren en joc en el més elemental dels mecanismes de la vida.

La millor història d'amor

La setmana vinent, el dia 14 de febrer, i amb l'excusa de sant Valentí vindrà a la nostra classe Xaro Altable.

Per tal de no perdre hores de classe  la primera sessió es realitzarà de manera voluntària a l'hora del descans. Xaro ens vol proposar un estudi- treball de reflexió i creació al voltant de la nostra millor història d'amor. Des d'ací, el grup de persones que ho desitgen faran un treball de recerca literària -ara ja sí dins el currículum- per tal  d'elaborar un "corpus"  de literatura d'amor al llarg de la història. La resta de companys i companyes faran un altre itinerari d'investigació amb el tema que desitgen: la mort, la vivència religiosa, la vessant social de la literatura..
Per fer-vos una idea, podeu passar-vos per la wiki de l'IES Joanot Martorell Llegir poesia.  o pel de Sàlvia, la bibliotecària de Cocentaina, Poesia infantil i juvenil 
Ja direu alguna cosa!

Mª Rosario Altable és llicenciada en Geografia i Història. Fou mestra especialista en Pedagogia Terapèutica al nostre Institut fins que es va jubilar. És terapeuta en Psicosíntesi, diafreoterapeuta (Educació Postural i Conciencia Corporal del mètode MEZIERES), educadora sexual,  experta en Coeducació i Mediació en conflictos. Continua com a professora investigadora de la Universitat de València i professora del màster d'Agents d'Iguatat a la Universitat de València. Ha escrit diversos llibres al voltant de l'educació sentimental i eròtica  a les aules..

Preparem l'examen

La setmana vinent tenim  el 1r examen de l'avaluació, de poesia i les cròniques medievals. Per tal d'ajudar-vos a preparar-lo, us enganxe  algun recurs més del que teniu al llibre.
Recordeu, també, que hem estat treballant textos literaris. Això vol dir que un autor o autora l'ha compost amb una clara intenció estètica. És aquesta finalitat la que els diferencia de la literatura popular, que té altres components i característiques.
Per això, hem llegit i comentat poemes de Miquel Martí i Pol, J. V. Foix,  M.M. Marçal, Montserrat Abelló, Montse Assens, V. Andrés Estellés, Salvador Espriu, Salvat-Papasseit...
La data de lliurament del treball d'anàlisi i comentari del poema que heu triat és dilluns, 13 de febrer.  
mètrica:
figures retòriques
Figures retòriques

Les cròniques medievals

Les quatre grans Cròniques foren escrites a finals del segle XIII i durant el XIV i  van ser escrites pels mateixos reis -Jaume el Conqueridor i Pere el Cerimoniós- o per personatges –Bernat Desclot i Ramon Muntaner- molt propers a la Cort. Abasten  el regnat de tots els reis de la dinastia del Casal de Barcelona, des d'Alfons I fins a Martí l'Humà, la qual cosa  ens permet de resseguir el desenvolupament polític, social i econòmic d'aquests segles.


 Ací teniu l'esquema dels regnats en els quals s'emmarquen, tret del blog de l'IES l'Alcúdia

Les quatre grans cròniques i la monarquia catalana
Ramon Berenguer IV	Bernat Desclot
Alfons I el Cast (1162—1196)
Pere I el Catòlic (1196-1213)
Jaume I el Conqueridor (1213-1276)		Jaume I	Ramon Muntaner
Pere II el Gran (1276-1285)
Alfons II el Franc (1285-1291)
Jaume II el Just (1291-1327)
Alfons III el Benigne (1327-1336)				Pere III
Pere III el Cerimoniós (1336-1387)

 

Per ampliar la informació aneu a aquest enllaç 

Rànquins poètics.

Per acabar amb el treball d'aquests dies, us enganxe una notícia particular.  Els darrers dos dies, 3.178 persones han votat una l'enquesta del diari  ARA per triar els millors versos en la nostra llengua de tots els temps.Ací teniu els que han quedat primers:

"Tot està per fer i tot és possible" (Miquel Martí i Pol)  (584 vots)

"És quan dormo que hi veig clar..." (J.V. Foix) (299 vots)

"Oh, que cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra..." (Salvador Espriu)(271 vots)

"A l'atzar agraeixo tres dons..." (Maria-Mercè Marçal) (252 vots)

"Al Fossar de les Moreres no s'hi enterra cap traïdor..." (Serafí Pitarra)(229 vots)

"No hi havia a València dos amants com nosaltres..." (Vicent Andrés Estellés);(198 vots)

"Res no és mesquí ni cap hora és isarda..." (Joan Salvat-Papasseit)(191 vots)

Digueu la vostra!

Poesia. Figures retòriques.

Figures retòriques