Recursos poètics

Sobre recursos poètics:

Vés, de nou, a la pàgina de POEMÚSICA per reforçar els conceptes de les figures retòriques.













Sabries diferenciar les figures d'aquestes imatges???

Conte contat, conte acabat

Companys de Batxiller, ací us deixe el meu conte, que Anna m'ha dit que el puge. Es una mica infantil però espere que us agrade (Penseu que está pensat per a xiquets). Disfruteu-lo.

Coses dolentes de ser “lliure”

Fa molts, molts anys, en una ciutat remota a un castell gegantí  que arribava al cel,  vivia tancada en un castell la bella princeseta Elena. Un dia, el seu pare, el seu segrestador li va donar un objecte molt extrany: Era com una caixa blanca amb una espècie de taula amb lletres i una cosa semblant a un ratolí. Ella, enfadada no va voler utilitzar-lo al començament, però cada vegada li atreia més aquella cosa així que un dia, amb curiositat ho va provar. Allò era fantàstic, semblava que fòra lliure, que volara. El seu nou nom, Elenitaprincesita56 anava molt bé amb el seu avatar i ja havia fet molts amics, fins que un dia li va contar on guardava el seu pare els seus diners al seu millor amic, Joanet245 i li va dir que fòra a rescatar-la a la seua pressó. Elena va preparar-ho tot per a la fugida d’aquella torre, però a la nit la varen segrestar i varen robar tots els diners del seu pare. Tot el món va plorar per ella. Més tard es va descobrir que el segrestador era Joanet245.

Firmat: Rubén Megía González

Poesia a cau d'orella

Hui a classe hem estat escoltant poemes: Vinyes verdes, Ara mateix... fins i tot una cançó d'Atzembla. I hem intentat recitar alguns poemes, amb certes dificultats. Per això, l'entrada de hui té dues parts, o dues intencions. 

La primera, recordar-repassar algunes nocions de mètrica. Per això, caldrà que

 féu les activitats sobre mètrica i versificació de la pàgina de POEMÚSICA (podeu obrir un docgoogle i compartir-lo)

La segona, iniciar-nos en la recitació, per tal de preparar el treball sobre V. A. Estellés.
Algunes coses per recitar un poema:

•  El primer que has de fer és llegir el poema- tantes vegades com faça falta.
•  A l’hora de recitar-lo, tranquil.litat!: vocalització i modulació adequada, i gesticulació correcta. Ni "massa" ni "poc"
• Pauses i silencis: fes un silenci abans de començar, respira... mira els ulls de les persones que t’escolten.
• Rimes i ritmes: bona part de la gràcies de recitar un poema està en les rimes i els ritmes. Respecta'ls!
• Investiga: llig poesia, coneix els autors/es, escolta com ho fan altres persones: 

Ara escolta les tres audicions i mira de fer una valoració de les diferències que observes entre unes i altres:

"Estimada Marta", de Miquel Martí i Pol.

Et deixo un pont de mar blava

Sonata d'Isabel

Sonata per a Isabel

(Vicent Andrés Estellés - Toti Soler)

He aixecat, mentre escrivia, el cap
i amb ulls cansats de la cal·ligrafia
he vist enllà, damunt d'una tauleta
que hi ha al racó del nostre menjador,
entre papers i llibres que m'estime,
com un ocell de ritme popular,
com un gresol, una fotografia
de fa mil anys o de fa quatre dies:
tu i jo, Isabel, feliços d'un amor,
i més enllà les Sitges del meu poble.
La veig sovint i et recorde moltíssim,
el cos esvelt com un cànter de Nàquera
i un breu ocell de tristesa als teus ulls.
M'ha ajudat molt, de nit, mentre escrivia
entre papers i fortuïtes síl·labes.
Com qui, a la nit, intenta orientar-se
amb mans, amb ulls, jo t'evoque i et mire
aquell instant de l'any 48.
Tu vares fer que cregués altre cop
i m'has donat la teua companyia,
el teu discret silenci, el teu ajut.
Aquesta nit t'he mirat novament.
Et tinc i et veig com et veié el meu cor
el dia aquell de la fotografia.
Dorms, ara, al llit, i dormen els teus fills.
En aquest gran silenci de la casa
jo et vull deixar, amant, amats per sempre,
un ram convuls de síl·labes de vidre.
Al dematí potser et floriran
entre les mans de timidesa invicta,
i volarà des d'ell brisa i colomes.
Creix el mural de calç i de coets,
amb claredat i explosions de mar,
per un amor que se'ns enduu plegats.
Secret amor, estendard lluminós,
barres de sang sobre un blanc intocable,
aquest amor salvatge d'un país
que havem creuat, estimant-nos moltíssim,
des d'Alacant a Castelló, amb els ulls
plens d'una llum, una gota de llum.
Dic el teu nom Isabel i canten els canyars
i pels carrers diversos de València
passen amants que es besen a la boca,
amb molt d'amor presos per la cintura,
atarantats d'una olor de gesmils.
Dic el teu nom i amb casta reverència
el posaré en un pitxer amb aigua.
Dic Isabel i seguesc el camí.

Vinyes verdes, pintem poesia

Hem acabat amb la narrativa -si és que alguna vegada s'acaba- i anem amb els textos poètics.

De primer, i per fer a la classe,  feu les activitats  1 i 2  de  La poesia no és un rotllo



Diu Joan Pla
LA LITERATURA CONTÉ UNA GRAN QUANTITAT DE FARSA. I una de les farses més importants de la literatura és la poesia. Poetes bons, que durin, que facin forat (per utilitzar una frase del pintor Dalí), que interessin a tothom, que projectin el que han escrit sobre la sensibilitat de la gent, n'hi ha poquíssims, raríssims. De poetes, n'hi ha molts a tot arreu: els veritables poetes són escassíssims.

Els mapes conceptuals

Hui hem intentat reballar amb un mapa conceptual, i sembla que us ha resultat complicat.

"Mapa conceptual és una tècnica usada per a la representació gràfica del coneixement. Com es veu, un mapa conceptual és una xarxa de conceptes. A la xarxa, els nodes representen els conceptes, i els enllaços les relacions entre els conceptes." (viquipèdia)

Pel que al tema, ací us deixe dues propostes de mapa. Una, parcial, l'altra més completa. Fixeu-vos-hi en les diferències.

Si voleu investigar com fer mapes conceptuals en la web, visiteu la pàgina de C. Barba on teniu un seguit d'enllaços amb diferents programes,