#aPARAULAm: il.lusió

Quan es tracta de decidir quina és la paraula que més ens agrada  d'una llengua entren en marxa diversos mecanismes. El so, el significat, l'ús, l'experiència personal... Així, pel so m'agraden molt paraules com xiuxiueig  o maduixa. Pel seu significat  tendresa,  llibertat, escola.... I per experiència personal m'agrada molt espurna o somriure.
Però ens hem de decidir!

 Hui estem participant en un projecte en xarxa per fer un homenatge a les nostres paraules, que podeu llegir si aneu al blog del departament  És per això que us he proposat fer aquest exercici: buscar una paraula del valencià/català i explicar perquè l'heu triada. Jo, de pas, aprofite per amadrinar una altra paraula que m'agrada per diverses raons. Perquè sona bé, perquè ens és ben necessària. 
Il.lusió.
Ja sé que és una paraula que  pot  generar un somriure, que a voltes s'utilitza per llevar valor a algú o a alguna cosa.  Però m'agrada. 

D'il.lusió diu el GDLC que és un error de percepció, de judici  o d'interpretació d'una dada o contingut sensible o mental. O fenomen òptic. O esperança sense fonament real.
Però també diu, i és aquesta la part que més m'agrada,  
 Alegria, entusiasme, que hom experimenta amb l'esperança o la realització d'alguna cosa agradable.

I és que ara, més que mai, necessitem mantenir il.lusions, però de les bones, de les que naixen d'una esperança real -una altra paraula bellíssima per apadrinar-. Esperança i il.lusió. Perquè d'il.lusió també s'hi viu!