Rànquins poètics.

Per acabar amb el treball d'aquests dies, us enganxe una notícia particular.  Els darrers dos dies, 3.178 persones han votat una l'enquesta del diari  ARA per triar els millors versos en la nostra llengua de tots els temps.Ací teniu els que han quedat primers:

"Tot està per fer i tot és possible" (Miquel Martí i Pol)  (584 vots)

"És quan dormo que hi veig clar..." (J.V. Foix) (299 vots)

"Oh, que cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra..." (Salvador Espriu)(271 vots)

"A l'atzar agraeixo tres dons..." (Maria-Mercè Marçal) (252 vots)

"Al Fossar de les Moreres no s'hi enterra cap traïdor..." (Serafí Pitarra)(229 vots)

"No hi havia a València dos amants com nosaltres..." (Vicent Andrés Estellés);(198 vots)

"Res no és mesquí ni cap hora és isarda..." (Joan Salvat-Papasseit)(191 vots)

Digueu la vostra!

Poesia. Figures retòriques.

Figures retòriques

Dones que escriuen poesia: Motserrat Abelló

Tímida, però agosarada perquè s'atreveix a fer coses diferents. Així es descriu Montserrat Abelló, (Tarragona, 1918)  poeta i traductora. 

Aquesta vegada us plantege les paraules de l'autora per tal de llegir-les i comentar-les a classe.


ESCRIURE: PASSIÓ O NECESSITAT DE SOBREVIURE
Quan em pregunten per què escric, en el meu cas poesia, la meva resposta es basa en dos fets primordials que són l’essència de la meva poètica.
Primer - Per una necessitat d’expressar-me
De dir tot allò que m’emociona, colpeix, neguiteja a partir de dues preguntes que ens fem, que no hem deixat de fer-nos des de la prehistòria: qui som?,on anem? que es tradueix en buscar el perquè de tant dolor, de tanta injustícia, tanta ignomínia; contrastat pel goig de viure i de copsar el meravellós del món que ens envolta.
Segon - Pel meu amor a les paraules
Des de sempre m’ha fascinat el seu so, el seu ritme intern, el seu significat profund. Per això quan en un moment donat vaig sentir aquella necessitat d’expressar-me a què m’he referit primer, vaig fer-ho escrivint poesia. Però no a base de mètriques i rimes, com havia intentat fer-ho abans, sinó partint de la paraula nua, del seu pes i densitat. I vaig sentir com em fluïen “vives” a les mans, seguint el seu propi ritme, impulsades pel que jo sentia.
 El resultat en va ser el meu primer llibre, Vida Diària (1963), al que en seguirien d’altres, tots inclosos a Al cor de les paraules - Obra poètica 1963-2002, al que seguirà aviat Memòria de tu i de mi (2006). Així, durant aquests més de quaranta anys, no he deixat d’escriure poesia i de traduir-ne. I aquesta meva manera de versificar, primer intuïtiva, em fou feliçment corroborada a través d’autores tan importants com Sylvia Plath, Anne Sexton, Adrienne Rich i tants i tantes altres, que també ho foren molt més quan deixaren de pensar en cànons establerts i es guiaren per la força de les seves paraules. Això d’una manera similar com ho és avui el traç en la pintura o el so en la música, en què tots els estils són admesos, guiats per la mà o l’oïda de l’artista.

Tot això que acabo de dir s’explicita en els meus llibres, com a Paraules no dites (1981), que s’obre amb aquestes paraules meves: “Em pregunto si escriure és passió o necessitat de sobreviure”, o en aquest poema de L’arrel de l‘aigua (1995):

Si amb la sola força d’un mot
es pogués combatre tota impostura
i renéixer de nou!
¿És això el que fa que tremoli
quan la nit em cobreix amb l’intens desig
de buscar la paraula amb què definir-me?
Ja que res no és del tot
si no queda gravat com sang
damunt del paper.

El text original el podeu trobar a Traces

T'enyoro...

veus es perden

dins la nit.

I el desig sempre ardent

d'abraçades, de mans

que no es troben....

Podeu trobar més poemes de l'autora 

Mag poesia
Barcelona rewiew

Poesia: mètrica

Després d'uns mesos de "vacances", tornem amb el blog. Hui per ampliar el tema de la mètrica en poesia.
Mètrica i versificació: podeu trobar informació sobre fenòmens de contacte fonètic,  versos,  ritme, rima...aneu-hi!
Per practicar a un nivell bàsic,   entreu en Rimes en els versos de Blai Bonet

Us enganxe ací una pàgina de Paraules d'amor, on podeu acudir per trobar poemes i activitats.

"Escriure poesia en vers és una art que implica conèixer la tècnica i dominar les estructures que la componen. El primer que cal dominar d'un poema és el vers: unitat que té una longitud determinada, estableix una relació de rima amb altres versos i s'agrupa formant estrofes. 

El ritme mètric d'un poema es construeix a partir del nombre de síl·labes del vers. En català, cal comptar fins a la darrera vocal tònica. Fixeu-vos com es fa segons l'acabament del vers.

	Paraula aguda  Es compten totes les síl·labes:
	Llei - xant a part l'es - til dels tro - ba - dors  10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10   Ausiàs March
	Paraula plana Es compta una síl·laba de menys:
	el meu dol com un sol a ple mig - di-a 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Josep Romeu
	Paraula esdrúixola Es compten dues síl·labes menys:
	Lluny, per ca - mins tre - mo - lo - sos  d'in - fàn-ci-a  10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10   Narcís Comadira

En el compte sil·làbic, hi intervenen altres fenòmens, com són l'elisió, lasinalefa i el hiat.

No es-pe-ris al-tre do  que el  de tes llà-gri-mes   elisió
Joan Maragall
del  fosc i ab-su rd pa-rany de la me-mò-ria   sinalefa
Miquel Martí i Pol
¿Qui és a-quell  qui en  a-mor con-tem-ple   hiat
Ausiàs March

Els versos llargs, és a dir, aquells que tenen nou o més síl·labes, de vegades tenen una pausa interior, que anomenem cesura. D'aquesta manera, el vers queda dividit en dos hemistiquis.

Tris-te-sa per-fu- ma-da,	//	ros-si-nyol- de la nit	6 + 6 = 12
1r hemistiqui		2n hemistiqui
cesura
Marià Manent

Finalment, els versos es podem classificar en isosil·làbics oanisosil·làbics, segons el nombre de síl·labes, i en versos masculins ofemenins, segons l'acabament.