Desfici

Orgull

Silenci

POR II

FAM

Equilibri

Fragilitat

Fragilitat, mosquits cadets

Expressió escrita.

Després del resultats de la segona avaluació, cal una treball d'aprofundiment important en l'expressió escrita. I comencem des de JA! 

Per això, després de llegir aquest decàleg

Consells per treballar l'expressió escrita, de M. Josép Soldevilla1

1. No comences a escriure immediatament. No tingues pressa. Deixa't temps per refelexionar sobre el que vols dir i fer (el text, el propòsit, el lector...)
2. Utilitza el paper com a suport. Fes notes, llistes i esquemes. No et preocupes si són brutes, mal fetes o si no s'entenen.
3. Esborranya tot el que faça falta. No tingues mandra de rescriure el text una i una altra vegada.
4. Pensa en la teva audiència. Escriu prequè puga entendre't. Que el teu escrit siga un pont entre tu i ella.
5. Deixa la gramàtica per al final. Fixa't primer en el que vulgues dir: el significat.
6. Dirigeix conscientment la teva feina. Planifica't la tasca d'escriure.
7. Fixa't en els paràgrafs: que se'n destaque la unitat de sentit i de forma, que estiguen ordenats, que comencen amb una frase principal...
8. Repassa la prosa frase per frase, quan hages completat l'escrit. Mira que siga entenedora i llegible. Busca economia i claredat.
9. Ajuda el lector a llegir. Mira que la imatge de l'escrit siga polida. Posa-hi marques: subtítols, números, enllaços...
10. Deixa reposar el teu escrit dins del calaix. Deixa'l llegir a una altra persona, si t'és possible.

POR

El primer relat digital de les "Històries del paradís" de Xavi Sarrià, el de Judith.
Gaudiu-lo

POR, 

Cant de Vicent.

Cant de Vicent,  videòli fet per Judith,

 

 PENSE que ha arribat l’hora del teu cant a València.
Temies el moment. Confessa-t’ho: temies.
Temies el moment del teu cant a València.
La volies cantar sense solemnitat,
sense Mediterrani, sense grecs ni llatins,
sense picapedrers i sense obra de moro.
La volies cantar d’una manera humil,
amb castedat diríem. Veies el cant: creixia.

Lentament el miraves créixer com un crepuscle.
Arribava la nit , no escrivies el cant.
Més avant, altre dia, potser quan m’haja mort.
Potser en el moment de la Ressurecció
de la Carn. Tot pot ser. Més avant, si de cas.
I el tema de València tornava, i se n’anava
entre les teues coses, entre les teues síl·labes,
aquells moments d’amor i aquells moments de pena,
tota la teua vida — sinó tota la vida,
allò que tu saps de fonamental en ella –
anava per València, pels carrers de València.
Modestaments diries el nom d’algun carrer,
Pelayo, Gil i Morte…Amb quina intensitat
els dius, els anomenes, els escrius! Un poc més,
i ja tindries tota València. Per a tu,
València és molt poc més. Tan íntima i calenta,
tan crescuda i dolguda, i estimada també!
Els carrers que creuava una lenta parella,
els llargs itineraris d’aquells duies sense un
cèntim a la butxaca, algun antic café,
aquella lleteria de Sant Vicent de fora…
La casa que estrenàveu en estrenar la vida
definitivament, l’alegre veïnat.
l metge que buscàveu una nit a deshora,
la farmàcia de guàrdia. Ah, València, València!
El naixement d’un fill, el poal ple de sang.
aquell sol matiner, les Torres dels Serrans
amb aquell breu color inicial de geranis.
Veus, des del menjador, per la finestra oberta,
Benimaclet ací, enllà veus Alboraia,
escoltes des del llit les sirenes del port.
De bon matí arribaven els lents carros de l’horta.
Els xiquets van a l’escola. S’escolta la campana
veïna de l’església. El treball, el tenaç
amor a les paraules que ara escrius i has dit sempre,
des que et varen parir un dia a Burjassot:
com mamares la llet vares mamar l’idioma,
dit siga castament i amb perdó de la taula.
Ah, València, València! Podria dir ben bé:
Ah, tu, Val`ncia meua! Perquè evoque la meua
València. O evoque la València de tots,
de tots els vius i els morts, de tots els valenciants?
Deixa-ho anar. No et poses solemne. Deixa l’èmfasi.
L’èmfasi ens ha perdut freqüentment els indígines.
Més avant escriuràs el teu cant a València.

Cançó de bressol. Estellés

Música que acompanya les paraules que són música. Gaudiu-ne!

La nit d'Estellés

Van publicant-se els videòlits d'Estellés. Aneu mirant.

Les varietats dialectals.

Un repàs ràpid a la sessió de hui... No hi ha res com els vídeos quan hi ha un refredat de gola!!!

Un vocabulari de reis i reines

Companys i companyes del bloc, ací us deixe informació i vocabulari sobre l’edat mitjana per a conéixer la situació del nostre següent objectiu d’estudi, la literatura medieval.

El primer que hem de saber sobre aquesta época son el sistema de govern, anomenat feudalisme, l’amor cortés, les guerres de religió i el vassallatge. Açi us deixe vocabulari:

Edat mitjana: Periode de temps que abarca des del segle V fins al segle XV
Feudalisme: Sistema de govern predominant en l'Edat mitjana que consistia en que un senyor feudal donava telles a un noble a canvi de la seua fidelitat.
Vassallatge: Jurament de fidelitat que li donava un noble a el seu senyor feudal.
Amor cortés: Amor entre nobles en el que l’home, normalment de clase inferior a la dona expressa el seu amor de forma delicada i cavalleresca. La dona estaba normalment casada i, per tant era adúlter.
Guerres de religió:Lluites que varen tndre lloc a Europa a l’Edat mitjana a causa de la religió

Recursos poètics

Sobre recursos poètics:

Vés, de nou, a la pàgina de POEMÚSICA per reforçar els conceptes de les figures retòriques.













Sabries diferenciar les figures d'aquestes imatges???

Conte contat, conte acabat

Companys de Batxiller, ací us deixe el meu conte, que Anna m'ha dit que el puge. Es una mica infantil però espere que us agrade (Penseu que está pensat per a xiquets). Disfruteu-lo.

Coses dolentes de ser “lliure”

Fa molts, molts anys, en una ciutat remota a un castell gegantí  que arribava al cel,  vivia tancada en un castell la bella princeseta Elena. Un dia, el seu pare, el seu segrestador li va donar un objecte molt extrany: Era com una caixa blanca amb una espècie de taula amb lletres i una cosa semblant a un ratolí. Ella, enfadada no va voler utilitzar-lo al començament, però cada vegada li atreia més aquella cosa així que un dia, amb curiositat ho va provar. Allò era fantàstic, semblava que fòra lliure, que volara. El seu nou nom, Elenitaprincesita56 anava molt bé amb el seu avatar i ja havia fet molts amics, fins que un dia li va contar on guardava el seu pare els seus diners al seu millor amic, Joanet245 i li va dir que fòra a rescatar-la a la seua pressó. Elena va preparar-ho tot per a la fugida d’aquella torre, però a la nit la varen segrestar i varen robar tots els diners del seu pare. Tot el món va plorar per ella. Més tard es va descobrir que el segrestador era Joanet245.

Firmat: Rubén Megía González

Poesia a cau d'orella

Hui a classe hem estat escoltant poemes: Vinyes verdes, Ara mateix... fins i tot una cançó d'Atzembla. I hem intentat recitar alguns poemes, amb certes dificultats. Per això, l'entrada de hui té dues parts, o dues intencions. 

La primera, recordar-repassar algunes nocions de mètrica. Per això, caldrà que

 féu les activitats sobre mètrica i versificació de la pàgina de POEMÚSICA (podeu obrir un docgoogle i compartir-lo)

La segona, iniciar-nos en la recitació, per tal de preparar el treball sobre V. A. Estellés.
Algunes coses per recitar un poema:

•  El primer que has de fer és llegir el poema- tantes vegades com faça falta.
•  A l’hora de recitar-lo, tranquil.litat!: vocalització i modulació adequada, i gesticulació correcta. Ni "massa" ni "poc"
• Pauses i silencis: fes un silenci abans de començar, respira... mira els ulls de les persones que t’escolten.
• Rimes i ritmes: bona part de la gràcies de recitar un poema està en les rimes i els ritmes. Respecta'ls!
• Investiga: llig poesia, coneix els autors/es, escolta com ho fan altres persones: 

Ara escolta les tres audicions i mira de fer una valoració de les diferències que observes entre unes i altres:

"Estimada Marta", de Miquel Martí i Pol.

Et deixo un pont de mar blava

Sonata d'Isabel

Sonata per a Isabel

(Vicent Andrés Estellés - Toti Soler)

He aixecat, mentre escrivia, el cap
i amb ulls cansats de la cal·ligrafia
he vist enllà, damunt d'una tauleta
que hi ha al racó del nostre menjador,
entre papers i llibres que m'estime,
com un ocell de ritme popular,
com un gresol, una fotografia
de fa mil anys o de fa quatre dies:
tu i jo, Isabel, feliços d'un amor,
i més enllà les Sitges del meu poble.
La veig sovint i et recorde moltíssim,
el cos esvelt com un cànter de Nàquera
i un breu ocell de tristesa als teus ulls.
M'ha ajudat molt, de nit, mentre escrivia
entre papers i fortuïtes síl·labes.
Com qui, a la nit, intenta orientar-se
amb mans, amb ulls, jo t'evoque i et mire
aquell instant de l'any 48.
Tu vares fer que cregués altre cop
i m'has donat la teua companyia,
el teu discret silenci, el teu ajut.
Aquesta nit t'he mirat novament.
Et tinc i et veig com et veié el meu cor
el dia aquell de la fotografia.
Dorms, ara, al llit, i dormen els teus fills.
En aquest gran silenci de la casa
jo et vull deixar, amant, amats per sempre,
un ram convuls de síl·labes de vidre.
Al dematí potser et floriran
entre les mans de timidesa invicta,
i volarà des d'ell brisa i colomes.
Creix el mural de calç i de coets,
amb claredat i explosions de mar,
per un amor que se'ns enduu plegats.
Secret amor, estendard lluminós,
barres de sang sobre un blanc intocable,
aquest amor salvatge d'un país
que havem creuat, estimant-nos moltíssim,
des d'Alacant a Castelló, amb els ulls
plens d'una llum, una gota de llum.
Dic el teu nom Isabel i canten els canyars
i pels carrers diversos de València
passen amants que es besen a la boca,
amb molt d'amor presos per la cintura,
atarantats d'una olor de gesmils.
Dic el teu nom i amb casta reverència
el posaré en un pitxer amb aigua.
Dic Isabel i seguesc el camí.

Vinyes verdes, pintem poesia

Hem acabat amb la narrativa -si és que alguna vegada s'acaba- i anem amb els textos poètics.

De primer, i per fer a la classe,  feu les activitats  1 i 2  de  La poesia no és un rotllo



Diu Joan Pla
LA LITERATURA CONTÉ UNA GRAN QUANTITAT DE FARSA. I una de les farses més importants de la literatura és la poesia. Poetes bons, que durin, que facin forat (per utilitzar una frase del pintor Dalí), que interessin a tothom, que projectin el que han escrit sobre la sensibilitat de la gent, n'hi ha poquíssims, raríssims. De poetes, n'hi ha molts a tot arreu: els veritables poetes són escassíssims.

Els mapes conceptuals

Hui hem intentat reballar amb un mapa conceptual, i sembla que us ha resultat complicat.

"Mapa conceptual és una tècnica usada per a la representació gràfica del coneixement. Com es veu, un mapa conceptual és una xarxa de conceptes. A la xarxa, els nodes representen els conceptes, i els enllaços les relacions entre els conceptes." (viquipèdia)

Pel que al tema, ací us deixe dues propostes de mapa. Una, parcial, l'altra més completa. Fixeu-vos-hi en les diferències.

Si voleu investigar com fer mapes conceptuals en la web, visiteu la pàgina de C. Barba on teniu un seguit d'enllaços amb diferents programes,

Verbs iregulars: 1

Per ampliar el treball sobre els verbs irregulars, aneu al blog de Valencià de l'IES Enric Valor de Silla i féu els exercicis  que hi proposa al document. 

Podeu descarregar-los  i treballar-los en un docgoogle o imprimir-los. No cal que us recorde que el solucionari és una ajuda, no l'utilitzeu abans d'acabar.

I moltes gràcies al Tramvia per compartir-lo!

I recordeu: abans que fer una gran errada, la xarxa ens oferix recursos de recerca i estudi, com la pàgina per conjugar verbs. Apa, doncs, a treballar