dimarts, 13 de novembre del 2012

Poesia a cau d'orella

Hui a classe hem estat escoltant poemes: Vinyes verdes, Ara mateix... fins i tot una cançó d'Atzembla. I hem intentat recitar alguns poemes, amb certes dificultats. Per això, l'entrada de hui té dues parts, o dues intencions. 

La primera, recordar-repassar algunes nocions de mètrica. Per això, caldrà que
 féu les activitats sobre mètrica i versificació de la pàgina de POEMÚSICA (podeu obrir un docgoogle i compartir-lo)

La segona, iniciar-nos en la recitació, per tal de preparar el treball sobre V. A. Estellés.
Algunes coses per recitar un poema:
  •  El primer que has de fer és llegir el poema- tantes vegades com faça falta.
  •  A l’hora de recitar-lo, tranquil.litat!: vocalització i modulació adequada, i gesticulació correcta. Ni "massa" ni "poc"
  • Pauses i silencis: fes un silenci abans de començar, respira... mira els ulls de les persones que t’escolten.
  • Rimes i ritmes: bona part de la gràcies de recitar un poema està en les rimes i els ritmes. Respecta'ls!
  • Investiga: llig poesia, coneix els autors/es, escolta com ho fan altres persones: 


Ara escolta les tres audicions i mira de fer una valoració de les diferències que observes entre unes i altres:

"Estimada Marta", de Miquel Martí i Pol.

Et deixo un pont de mar blava

Sonata d'Isabel

(Vicent Andrés Estellés - Toti Soler)

He aixecat, mentre escrivia, el cap
i amb ulls cansats de la cal·ligrafia
he vist enllà, damunt d'una tauleta
que hi ha al racó del nostre menjador,
entre papers i llibres que m'estime,
com un ocell de ritme popular,
com un gresol, una fotografia
de fa mil anys o de fa quatre dies:
tu i jo, Isabel, feliços d'un amor,
i més enllà les Sitges del meu poble.
La veig sovint i et recorde moltíssim,
el cos esvelt com un cànter de Nàquera
i un breu ocell de tristesa als teus ulls.
M'ha ajudat molt, de nit, mentre escrivia
entre papers i fortuïtes síl·labes.
Com qui, a la nit, intenta orientar-se
amb mans, amb ulls, jo t'evoque i et mire
aquell instant de l'any 48.
Tu vares fer que cregués altre cop
i m'has donat la teua companyia,
el teu discret silenci, el teu ajut.
Aquesta nit t'he mirat novament.
Et tinc i et veig com et veié el meu cor
el dia aquell de la fotografia.
Dorms, ara, al llit, i dormen els teus fills.
En aquest gran silenci de la casa
jo et vull deixar, amant, amats per sempre,
un ram convuls de síl·labes de vidre.
Al dematí potser et floriran
entre les mans de timidesa invicta,
i volarà des d'ell brisa i colomes.
Creix el mural de calç i de coets,
amb claredat i explosions de mar,
per un amor que se'ns enduu plegats.
Secret amor, estendard lluminós,
barres de sang sobre un blanc intocable,
aquest amor salvatge d'un país
que havem creuat, estimant-nos moltíssim,
des d'Alacant a Castelló, amb els ulls
plens d'una llum, una gota de llum.
Dic el teu nom Isabel i canten els canyars
i pels carrers diversos de València
passen amants que es besen a la boca,
amb molt d'amor presos per la cintura,
atarantats d'una olor de gesmils.
Dic el teu nom i amb casta reverència
el posaré en un pitxer amb aigua.
Dic Isabel i seguesc el camí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada