dimarts, 13 de novembre del 2012

Conte contat, conte acabat



Companys de Batxiller, ací us deixe el meu conte, que Anna m'ha dit que el puge. Es una mica infantil però espere que us agrade (Penseu que está pensat per a xiquets). Disfruteu-lo.

Coses dolentes de ser “lliure”

Fa molts, molts anys, en una ciutat remota a un castell gegantí  que arribava al cel,  vivia tancada en un castell la bella princeseta Elena. Un dia, el seu pare, el seu segrestador li va donar un objecte molt extrany: Era com una caixa blanca amb una espècie de taula amb lletres i una cosa semblant a un ratolí. Ella, enfadada no va voler utilitzar-lo al començament, però cada vegada li atreia més aquella cosa així que un dia, amb curiositat ho va provar. Allò era fantàstic, semblava que fòra lliure, que volara. El seu nou nom, Elenitaprincesita56 anava molt bé amb el seu avatar i ja havia fet molts amics, fins que un dia li va contar on guardava el seu pare els seus diners al seu millor amic, Joanet245 i li va dir que fòra a rescatar-la a la seua pressó. Elena va preparar-ho tot per a la fugida d’aquella torre, però a la nit la varen segrestar i varen robar tots els diners del seu pare. Tot el món va plorar per ella. Més tard es va descobrir que el segrestador era Joanet245.


Firmat: Rubén Megía González


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada